Poques setmanes abans de tornar oficialment a l'NBA, Jordan ja havia convertit una pretemporada normalment oblidable en un esdeveniment. Amb 38 anys i més de tres temporades fora de la lliga, cada partit servia per mesurar quant quedava del jugador de Chicago. La resposta inicial va ser suficient per rebaixar força el volum dels dubtes.
La nota original reunia opinions d'entrenadors com Pat Riley, Phil Jackson i Doug Collins. El punt comú era menys espectacular que els titulars: Jordan no necessitava ser el mateix atleta de 1998 per continuar condicionant un partit. La lectura del joc, la tècnica i la capacitat d'atreure defenses encara hi eren.
També hi havia l'altra meitat de la història. Washington era un equip jove i limitat, i Collins insistia que el retorn no es podia reduir a esperar que un jugador de 38 anys ho resolgués tot. Una observació raonable. No sempre va ser obeïda.
L'expectació va arribar fins i tot fora de la pista: el debut de temporada regular contra els Knicks va convertir el Madison Square Garden en un dels esdeveniments esportius més buscats d'aquells dies.