Una mirada més detallada als trets, les rivalitats i els detalls que van ajudar a definir el joc i la imatge pública de Michael Jordan.
Els gestos, les celebracions i el llenguatge corporal formaven part del personatge. La llengua fora en les penetracions, l'encongiment d'espatlles de les Finals de 1992 i la mirada després d'una gran jugada es van convertir en imatges gairebé tan reconeixibles com les cistelles.
Un defensor d'elit, capaç d'assumir l'assignació exterior més perillosa del rival. La concentració, les mans i la competitivitat el van convertir en molt més que un anotador.
Les rivalitats van ajudar a definir la carrera de Jordan. Detroit el va obligar a fer-se més fort i pacient; New York va convertir cada sèrie de playoffs en una batalla física; Indiana va portar Chicago a set partits el 1998. La competició formava part de la història, no era simple decorat.
L'All-Star Game va ser un dels escenaris recurrents de Jordan: 14 seleccions, tres premis d'MVP del partit i una llarga col·lecció de moments en què el cap de setmana es convertia en una altra mostra de la seva personalitat competitiva.